El futbol base no és només una font de formació per als més menuts, si no que en molts casos els menuts jugadors ens ensenyen als més grans amb els seus gestos esportius.
Així va ocórrer en l'última jornada del partit disputat pels meus fills, amb el marcador molt igualat, en una llance del joc un jugador de l'equip contrari, equip blau, es va fer mal quedant a terra. L'àrbitra del partit va parir el partit per atendre el jugador, mentre la pilota era enlairada per l'equip blanc sent controlat per un jugador de l'equip blau.
Un cop atès, l' àrbitra amb intenció de reiniciar el joc amb una pilota a terra preguntà als jugadors d'ambdós equips qui estava en possessió de la pilota en el moment de parar-se el joc, el meu fill i un altre company van dir “els blaus” en aquell moment es va sentir un comentari a lo Bilardo des de la grada ” els blancs, sempre el blancs“.
Va acabar el partit i de tornada a casa comentant les jugades del partit em preguntà “¿per què m'has dit això? ¿no ho he fet bé?“.
Sense meditar-ho, li contesté “si , si que ho has fet bé, si tu creies que era la veritat, has fet el correcte“, si bé, “jo sense pensar-ho, potser hagués dit el contrari, però estic orgullós que hages dit el que tu creies que era el correcte“.
Els xiquets ens ensenyen des de la seva innocència i sinceritat, lluny de la picaresca, ¿per què el que els ensenyem i eduquem per a la vida real, no pot servir per al futbol?
