La Selecció Valenciana masculina sub14 va fer història i es va proclamar, per primera vegada, campiona d'Espanya de la categoria sub-14 després de vèncer amb claredat en el marcador definitiu aCatalunya a la gran final per tres gols a zero.
Marc Santos, sortida d' un córner botat perValero, va posar per davant la Valenciana (22′); Abass Luc, de dispar suau i creuat, va fer bona l'assistència (de nou) de Valero i va augmentar la renda tres minuts després (25′); i Aitor Rodríguezva aprofitar una gran jugada deGael per segellar el triomf ja a la segona meitat (60′).
Va ser una final amb alternatives, sota una pluja ratllada que va emmarcar l'espectacle. Un gust per als que volen al futbol i que fa veure que hi ha molt futur a les pedreres dels clubs de la Comunitat Valenciana: aquí es treballa molt bé des de fa molt de temps.
Era la primera vegada que la Selecció Valenciana masculina sub14assolia la final del Campionat d'Espanya i a més per jugar contraCatalunya, la fins aquell moment vigent campiona i única selecció que havia conquerit aquest torneig en totes les edicions que es portaven disputades (la primera edició en 2020 no va tenir campió a causa de la pandèmia).
La Comunitat Valenciana trenca aquesta hegemonia, es fa amb el IV Campionat d'Espanya sub-14 i escriu el seu nom en el llistat oficial de vencedors del torneig més prestigiós de la categoria.
Resum de la final
FITXA DE DADES
Selecció Valenciana(3): Leo Rico, Marc Santos, Aitor Gandia, Jesús, Iván Valero (Aitor Rodríguez, m. 53), Vicent Ferrer, Jairo (Rícar, m. 68), Marc (Evarist, m. 53), Ayoze Beranger, Gael Palomar (Saúl, m. 68) i Abass Luc (José Izan, m. 63).
Catalunya (0): Pau, Pallé (Abel, m. 65), Peri, Ethan, Robert, Sergio, Hugo, Toro (Grigori, m. 43), Guiu, Mario (Medin, m. 43) i Nil (Arnau, m. 43).
Gols: 1-0 Marc Santos (22′); 2-0 Abass Luc (25′); 3-0 Aitor Rodríguez (60′)
àrbitres: Llorens Rayo, Santiago Ibáñez, Pedro Fresneda i Pep Toni Gari.
Mala posada en escena
La posada en escena de laSelecció Valencianano va ser la millor possible. Hi va haver una petita caraja inicial, que va durar més minuts del recomanable i que va poder ser letal per als interessos valencians. Diversos errors en sortida i falta de concentració, potser pels nervis o la responsabilitat que van sentir els xavals davant d'una oportunitat.
En aquests minuts, als catalans se'ls va permetre, per exemple, avançar ambGuiu, nov-Selecció-sub16-en-Albalat-4, amb la pilota controlada des de la seva posició en defensa fins a la frontal de l'àrea per deixar-li ficar una passada al buit que gairebé va ser gol.
També la caraja va influir perquè deixessinHugo solt en un pot neutral. El jugador català va xutar des d'aquí i va estavellar la pilota al llac.
O de nouGuiu, que va enviar una sabata a la creueta.
Era el minut 18 camp estava inclinat cap a la porteria de Leo Rico. La Selecció necessitava alguna cosa, ja fos presència al mig o algun ensurt a dalt amb alguna ABP.
Els gols van caure... per a la Valenciana
I va ser una pilota aturada el que va canviar la trobada: una carrera deAbass Luc que va generar perill, un córner botat perValero i un capvespre inapel·lable deMarc Santos.
Gol al 22′ que va descol·locar unaSelecció Catalanaque havia estat sens dubte millor en els 21 minuts anteriors.
I , per si fos poc amb aquest gol, Valero es va posar el vestit de repartidor als quatre minuts i li va deixar una llaminadura a Abass Luc, que havia tirat el desmarcatge perfecte per poder rebre-la. El davanter del Villarreal CF va creuar de forma tan subtil que la pilota va entrar suau a la xarxa, molt malament perquè tot el públic de laCiutat del Futbol de Las Rozas pogués gaudir del gol.
Massa massa massa per als catalans, eufòria controlada per als valencians. Fora nervis.
Fins que va arribar el descans, es van soltar tots: Vicent Ferrer, Jairo, Ayoze Beranger, Abass Luc (si és que aquest no estava ja solt d'abans)... una maravilla veure'ls jugar així a futbol.
Aguantar i a la contra
Amb dos gols d'avantatge i havent vist el succeït a l'inici de la trobada, era previsible alguna que altra onada dels rivals sobre la porteria deLeo Rico.
Inconscientment, és normal que la ment et porti a protegir el conquerit. No obstant això, passaven els minuts i es veia més ansietat i perplexitat en els catalans que en la remuntada.
L' amenaça deAbass Lucl'espai i el control de partit quan tocava deVicent, Jairo i Valero li donaven a laValenciana un pòst de calma molt necessari en aquesta fase de trobada.
I quan això no funcionava, aquí estavaLeo Rico per manar-li un missatge xill als seus companys.
Oriol Vilava introduir un triple canvi per moure l'arbre i alimentar de bàsquet per les immediacions de la frontal a Hugo.
Gràcies a aquest moviment tàctic, Catalunya es va acostar més i va forçar aRico a tres actuacions sobiranies, per al record.
A la contra va arribar el tercer.Abass Lucva retenir la pilota llarga fent funcions de pivot, va descarregar perGael. El fi futbolista delVillarreal CF li va regalar al públic un regat al lateral que va despertar els 'oh' i la va servir en safata perAitor Rodríguez.
Aquí es va asseure el partit. Només calia esperar que l'àrbitre pités el final i laSelecció Valencianaaixeca el trofeu de campió deEspanya sub-14 per primera vegada en la història.
