Javier Andrés Plaça
El futbol base és l'inici de la cursa esportiva de cada jugador de futbol, és com l'Educació Primària per als estudiants. En aquesta etapa futbolística és on una persona es forma com a jugador de futbol i on aprèn els automatismes futbolístics necessaris per fer el salt al futbol 11, al futbol de veritat.
El futbol és com la vida, cal anar cremant etapes al seu degut temps fins a arribar a formar-te per complet. El futbol base és l' etapa més important en un jugador a causa de l' edat d' aprenentatge en la qual es troba. Els nens són com esponges que absorbeixen tota la informació que escolten i veuen.
Molts nens comencen a jugar a futbol passats els 10 anys i això fa retardar la millora d'un jugador. Mai és tard per practicar un esport com el futbol, però una persona que no passa per totes les categories que hi ha de futbol -des de prebenjamí fins a juvenil- li costa més adquirir coneixements tàctics i tècnics. És com el que no ha anat al col·legi mai i el fiquen a 6è de primària. Aquesta persona no té hàbits d' estudi ni una base de coneixements que li permeti comprendre el que estudia.
El futbol no és el mateix arreu. Espanya gaudeix de les millors pedreres de futbolistes del món. Tot i això, entre les mateixes comunitats del país n'hi ha moltes diferències de nivell i d' oportunitats. El futbol base no és el mateix a la capital de València que als pobles d'interior. La quantitat d'escoles i equips que hi ha en una ciutat no és comparable als que hi pot haver en municipis petits llunyans a la capital de la província.
El futbol base de poble és totalment diferent al futbol base que coneixem. Els nens no tenen tan a mà el poder apuntar-se a una escola de futbol. Molts d'ells han de apuntar-se a l'equip d'un altre poble perquè al seu municipi no hi ha escola o si vulgui camp de futbol. Un altre cas pot ser el del poble de Gilet, un poble de València que fins a la temporada passada disposava d'un camp de futbol de terra on només disputava els partits l'equip amateur, únic equip del poble.
Qualsevol nen de Gilet que desitgés apuntar-se a algun equip de futbol havia de buscar fora del poble. Els municipis més propers amb escoles de futbol són Sagunt o Puçol, que compten amb diferents equips. avui, el poble de Gilet ja pot gaudir d'un camp de gespa artificial i d'una escola de futbol base. El que fa anys semblava una utopia avui és una realitat. En menys d'un any s'ha aconseguit crear una escola que té equips des de querubí fins a veterans, tenint mínim un equip per categoria.
El futbol base en un municipi petit és diferent a la resta. La majoria dels jugadors són del poble. Imagina anar a classe amb els teus amics i jugar al mateix equip representant el teu poble, això passa a Gilet. Els que no són del poble, molts d'ells són de pobles propers que veuen a Gilet un projecte esportiu de futur. Ara les opcions per triar equip creixen, ja que per proximitat geogràfica molts jugadors es veuen limitats.
Això pot portar que els jugadors de els equips de pobles o municipis
petits siguin menys competitius que els d' equips on hi ha més habitants o més tipus d' escola on triar. A la fi i al el cap, la majoria dels jugadors busquen equips propers al seu lloc de residència. Això fa que moltes vegades els equips menors disposin d'un nivell no tan alt com la resta, el que es poden traduir en golejades.
Un altre aspecte que pot perjudicar és la diferència d' edats en equips. Moltes escoles compten amb diversos equips per categoria, el que fa que es puguin separar per edats. Les escoles que compten amb només un equip disposen de jugadors de diferents edats, el que pot provocar una diferència notable de físic respecte al rival.
La família
Els pares és un altre dels temes que més influeixen els fills. Els pares són imprescindibles perquè els seus fills puguin practicar aquest esport que requereix de responsabilitat i compromís. Entrenaments dos dies a la setmana més el partit el cap de setmana. Però, l' actitud dels pares també pot perjudicar els fills. Molts d'ells fan servir el futbol per amenaçar els seus fills perquè compleixin amb les seves obligacions.
Les notes al col·legi és un dels principals motius pels quals molts nens deixen d'assistir a un entrene. Estar malalts és un altre motiu. Molts nens volen jugar tot i tenir febre o algun tipus de malaltia, fins i tot si tenen algun esdeveniment puntual com pot ser un casament o una comunió. Els pares tenen la potestat dels seus fills i moltes vegades cometen actes que els perjudica.
Entrenador
No menys important és la figura de l'entrenador. l'entrenador és la persona que més
interactua amb els nens. L'entrenador és el que ensenya i el que intenta que aprenguin el que se'ls ensenya. És com si fos un pare i un professor alhora. Tot el que aprenguin avui els servirà en un futur. Ja no hi ha hagut conceptes futbolístics, sinó de disciplina, compromís, companyonia, respecte, etc..
El fi del futbol i de l'esport en general ha de ser gaudir amb el que fas, res més. Cap nen juga per ser professional. Tampoc juguen per fer rics els seus pares. Com va dir Iniesta, “es juga per ser feliç, no per guanyar res“.
