Vaig conèixer a Juanjo Nieto fa just deu anys quan era un jugador juvenil de primer any que jugava amb el aleví A del C.F.. Rafalafena.
En aquella època era entrenador de l'juvenil B i la gent de el club i l'entorn parlava molt i molt bé d'aquest equip juvenil especialment de un nen que es deia Juanjo i era el menor de tots ells. Un dia a la setmana compartíem camp per entrenar els dos juvenils i vaig començar a fixar-me en ells en conjunt, la impressió futbolística va ser excel·lent però l'actitud i el comportament deixava molt a desitjar, poc a poc em vaig anar acostant a ells i vaig descobrir que per separat eren molt bona gent però eren un grup tan compacte que tots junts es sentien invencibles en tots els aspectes, això al meu entendre té una part molt bona i una altra molt dolenta.
Juanjo en concret era un nen amb molt bon fons però amb un caràcter molt fort però mal canalitzat, poc a poc em vaig anar acostant a ell i als del principi crec que va desconfiar de la meva, poc a poc es va adonar que no m'interessava tant el futbolístic com ho personal i es va anar obrint.
Juanjo als 16 anys era un xaval amb un talent descomunal per ser futbolista però amb una vida una mica desordenada i sense cap objectiu clar a mig i llarg termini per a la seva vida.
El primer que vam fer va ser intentar ordenar-li una mica les idees, que acabés la seva formació acadèmica i que seguís la seva formació en alguna cosa que li interessés per al seu futur. Un cop encarrilada aquesta parcel·la que és realment l'única cosa important i que li ha servit per a la seva trajectòria professional vam començar a parlar de futbol durant aquest any en què no era el seu entrenador. En aquest aspecte vaig descobrir un xaval molt receptiu que contrastava amb la imatge que projectava a l'exterior. D'aquestes converses vam aconseguir explicar-li que tan important és el talent com l'esforç, l'actitud i el comportament per que tot plegat és la imatge que projecta a l'exterior.
La temporada 2011/12 ja vam coincidir com a jugador i entrenador, a les dues setmanes es va confirmar tot el que intuïa sense haver-li entrenat, era el xaval amb més potencial que havia tingut a les mans mai, Juanjo va posar moltíssim de la seva part, va fer tot el que li demanàvem, jugar amb el juvenil B, amb el juvenil A i va jugar participant de forma decisiva en la salvació de l'Amateur en primera regional amb només 17 anys.
Aquest any que ho vaig entrenar va ser un any molt important pel que fa a aprenentatge de coneixement de el joc, es va transformar d'un nen que jugava molt bé a la pilota a un jugador de futbol amb totes les lletres.
Cada concepte que li ensenyava, cada correcció la assimilava i demanava més informació. La seva comportament va ser excel·lent durant tota la temporada amb companys, entrenadors, directius i rivals que com sabien del seu antic temperament li sacsejaven molt però com li vam fer entendre això era una part de el joc i només reben entrades dures dels bons així que s'havia de prendre com un afalac cada marcatge individual i cada entrada dura.
Abans de Nadal vaig veure que l'equip se li quedava petit en tots els sentits i vam tenir una conversa molt important per al seu futur. Ens vam asseure i li vaig preguntar que volia ser de gran, futbolista va ser la seva contestació. L'hi desaconselli, s'ho vaig pintar molt malament tot i que en realitat li vaig dir la veritat, que havia de sacrificar els millors anys de la seva vida per una cosa que en 99% dels casos no s'aconsegueix, que apareixeria gent en la seva vida que només voldria treure-li un rendiment econòmic, que anava a estar molt sol a el principi i després potser apareguessin males companyies i que als 35 anys com a molt això s'acaba i la gent desapareix. Em va contestar que estava disposat a sacrificar-se, a ser un professional i a aprendre cada dia de cada entrenador i cada jugador que tingués al seu costat, vista la seva determinació li vaig dir que estaríem sempre al seu costat i que no oblidés mai qui és ni d'on ve, la humilitat és el que et farà gran vaig concloure.
A l'endemà vaig anar a parlar amb l'entrenador de l'juvenil divisió d'honor de l'C.D. Castelló i durant el que quedava de temporada entrenava amb el divisió d'honor i amb el juvenil de C.F. Rafalafena els dies que tenia lliure competint amb nosaltres perquè el Castelló en aquella època fosca no podia fer fitxes.
L'any següent va jugar al juvenil divisió d'honor i a partir d'aquí ja es va forjar la seva pròpia carrera fins a arribar de moment a 2A i segur que en poc temps estarà a Primera Divisió.
Puc dir ben alt que tot el que ha aconseguit s'ho ha guanyat ell, ningú li ha regalat res i ningú li ha aconseguit res que no mereixés, és un exemple de com amb unes bones qualitats, molta feina, molta perseverança i tenint el cap moblat es pot aconseguir qualsevol meta que un es proposi.
De l'Juanjo que vaig entrenar, futbolísticament destacava per les seves cinc metres d'arrencada que estan a l'nivell dels millors jugadors de l'món, el seu talent, la seva generositat amb el company i una cosa que la gent no li dóna molta importància però ajuda a ser un jugador complet que és un salt vertical d'aturat espectacular. Amb la pilota en moviment era un jugador excel·lent, en aquell moment treballem perquè fos un jugador excepcional sense pilota i a dia d'avui ho és.
Poc més puc dir d'ell, només que tenim un vincle molt especial i que pràcticament i sense pràcticament és part de la meva família, igual que molts de xavals d'aquell equip. La generació de l' 93/94 i 95 serà difícil d'oblidar per a mi.
Tot el bo que que passi a Juanjo és poc per al que es mereix.
Gràcies per permetre escriure aquestes lletres d'un xaval que val molt la pena.
Article de Pepe Zaera, Entrenador del CF Rafalafena, sobre Juanjo Nieto, jugador castellonenc avui a les files de l'Real Oviedo, rival de el CD Castelló d'aquest diumenge a Segona Divisió.
