Qüestió de població o estructures: La poca representació de el futbol castellonenc en l'elit de el futbol juvenil

Aaron Siles / Castelló

La setmana passada laFederació de Futbol de la Comunitat Valenciana va donar a conèixer la composició dels grups deDivisió d'Honor Juvenil i Lliga Nacional Juvenil. Les dues categories compten amb una baixa representació de la província de Castelló, amb 3 equips en cadascuna d'elles: els primers equips de Vila-real CF, CD Roda i CD Castelló en la màxima categoria, i els seus "B" a Lliga Nacional.

En total són 6 equips castellonencs els que militen en les màximes divisions de el futbol juvenil, i la veritat és que no és una novetat. Des de la temporada 2013/2014, en la qual també van ser 6 els equips de la província que van disputar aquestes competicions, mai s'ha superat aquesta barrera. En aquest temps també hi va haver temporades com 2015/2016 i 2018/2019 en què Castelló només comptava amb 4 representants en l'elit de el futbol juvenil.

A més, si mirem les classificacions d'altres categories com les Autonòmiques Cadet i Infantil o la Tercera Divisió sènior s'observa queCastelló és una província poc present en les màximes cotes de el futbol regional.  El director esportiu del planter de el CD Castelló, Iván Medallassenyala a el tipus de població com la principal explicació d'aquesta diferència entre la nostra província i les altres dues de la Comunitat Valenciana: "Tenim una escena demogràficament inferior, perquè som una població petita i dispersa. Això fa que el nombre de llicències sigui menor i, a més llicències, major probabilitat de trobar jugadors de nivell. A més, la dispersió poblacional fa que la captació de talent sigui més dificultosa ".

El coordinador del Nou Jove Castelló, Alberto Bellmut apunta en la mateixa línia: "A la província solo hi ha dos nuclis importants de població: La Plana i la zona Vinaròs-Benicarló. Aconseguir integrar la comarca dels Ports dins el nucli que formen Vinaròs i Benicarló podria suposar un lleuger salt per a la competitivitat d'aquesta part de la província ".

El president i director esportiu de el Primer Toc CF, Jordi Masnou, també reconeix el handicap que suposa la diferència de població: "Competim amb els clubs de València que té 5 vegades més població. A la Lliga Nacional sí que hi ha lloc per a algun equip més, però per fer el salt a Divisió d'Honor existeix certa limitació ".

Malgrat que la demografia és la principal causa d'aquest fenomen, també podrien existir altres relacionats amb l'economia i els recursos de què disposen els equips. Iván Medall assenyala que el fet que València i Alacant compten amb grans clubs com serien València CF, Levante UD, Elx CF i Hèrcules CF, que habitualment competeixen a la Lliga de Futbol Professional, genera que altres equips més petits de l'entorn surtin beneficiats nodrint-se dels descarts d'aquests. En canvi, el Vila-real CF sol captar jugadors de diversos punts d'Espanya i la pedrera albinegra depèn molt de la situació del primer equip.

D'aquesta manera poden existir grans escoles com Patacona CF, Alboraya UD, CF Torre Llevant o CF Inter Sant Josep a València o Kelme a Elx que porten moltes temporades instal·lades a l'elit de el futbol formatiu valencià, cosa que per ara sembla difícil a Castelló.

Alberto Bellmunt añade que, a més de jugadors, Castelló també compta amb menys entrenadors. València i Alacant tenen àrees de població amb clubs molt importants en el futbol base autonòmic, com ara la Elx o la ciutat de València i per això també atrauen un bon nombre d'entrenadors.

Per la seva banda Jordi Masnou opina que a la provínciafalten més clubs amb estructures formatives forts, i que els recursos han d'anar encaminats en aquesta línia ia potenciar la figura dels entrenadors.

Aquests factors també comporten que alguns dels millors jugadors de la província castellonenca siguin captats per les millors escoles de València.Llevant UD i València CF solen mirar a nord per millorar les seves divisions inferiors, el que fa més difícil per als equips de Castelló competir amb les altres dues províncies de la Comunitat.

Entre les modificacions a establir per corregir aquesta situació, els dirigents consultats coincideixen queestablir un grup de preferent infantil, cadet i juvenil integrat exclusivament per clubs castellonenc ajudaria a el creixement de l'nivell a la província, ja que amb aquesta mesura es garantiria cada any la presència de, al menys, un representant en les divisions més altes de el futbol valencià. Per la seua banda, Masnou estima que no hi ha inconvenient a compartir grup amb equips valencians a Preferent juvenil.

D'altra banda, Alberto Bellmunt considera que "aglutinar" clubs com ha passat recentment amb les fusions de Salesians i Borriana FB o la de el Club La Vall i la UD Vall d'Uixó "pot ser una bona solució per aconseguir equips més competitius".

Així mateix, el coordinador de Nou Jove també opina que una sèrie de canvis en les instal·lacions ajudaria a reduir les distàncies amb els grans clubs de valencians i alacantins: "Amb infraestructures més privades o amb canvis en la forma que es gestionen des dels ajuntaments els clubs tindrien un major marge de maniobra econòmic. Molts clubs a València controlen els bars dels camps i això els suposa un seguit d'ingressos amb què nosaltres no comptem ".

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau introdueix els teus comentaris
Per favor, introdueix el teu nom aquí