La Selecció Argentina va guanyar per 0-4 en un partit que se'ls va posar de cara gairebé des del principi. Els argentins van ser justos vencedors després de ser duels de pilota en diverses fases de la trobada i mostrar un gran encert de cara a la porteria rival. El seu porter va atallar un penal quan tot estava per decidir. Les dues esquadres sud-americanes han participat en set ocasions al COTIF. Argentina va guanyar els campionats de 2012 i 2018 i els charrúas fossin campions en 2003.
El partit va començar de forma pausada, amb tots dos equips mesurant el seu rival. La primera jugada de veritable va perillar va arribar al minut 8, després d'una falta sobre l'11, Juan Cruz de los Santos. El dispar va donar a la barrera i va desembocar en una contra relloga que Argentina va aprofitar per avançar-se en l'electrònic. Giay es va fer amb la pilota a la frontal i va creuar un xut ras impossible per a l'arquer de la celeste. Argentina va colpejar primer, encara quedava molt partit.
Minuts després, el 21 de l'albiceleste -Mestre- no va aconseguir connectar amb la pilota després d'un centre lateral. El gol va servir perquè els joves dirigits per Mascherano aconseguissin fer-se amb el control del joc, tot i que els seus contendents seguien pressionant amb el ganivet entre les dents. I al 16′ Renzo Sánchez va tenir la primera ocasió clara per a Uruguai, però Di Lollo es va interposar en el seu dispar quan ho tenia tot al seu favor.
A ningú li sorprenia l'alta intensitat de cada jugada. El comptador de pulsacions es disparava en cada pilota dividida. Al 23′, Mestre -enrolat al combinat de Tucumán- ho va tenir tot a favor per ampliar l'avantatge dels ahir locals, però després d'aguantar les encallades dels defenses rivals i internar-se a l'àrea amb molt de tresó, el seu tir se'n va anar desviat. Eren instants en què Argentina guanyava als punts. Però un partit de futbol no és un combat de boxa.
Al 25′, Brian Aguirre es marcava una cavalcada antològica pel costat esquerre argentí, però va ser amonestat després de simular la recepció d'una falta a l'àrea uruguaiana. Dos minuts després, Maturro no va embocar un córner l'àrea argentina. I l'omnipresent Brian Aguirre tornava a aparèixer, amb un tir ras creuat al 30′. Quatre minuts després l'uruguaià Maturro -el millor dels seus- intentava marcar-se una sortida del seu camp al Beckenbauer.
La gran ocasió per a l'empat uruguaià va arribar al fil del descans. Una internada des de l'esquerra va acabar en una cessió al porter Gerth. Maturró va materialitzar el cop franc en plena àrea, amb tot l'onze argentí sobre la ratlla de gol. La jugada es va saldar amb dues grogues per a l'albiceleste, tot i que la defensa va aconseguir el seu objectiu: la pilota no va perforar la xarxa. Argentina es va anar guanyant 0-1 al descans en una primera meitat d'alt voltatge que es va allargar fins al 48′. Tot apuntava a una segona part d'infart.
Aguirre tornava de vestidors com se n'havia anat: sent un punyal en l'atac argentí. Una doble retallada seva al minut 42′ va causar que la pilota es passés per la defensa celeste. Una i altra vegada, l'atacant de Newell's va ser una pesseta per als seus rivals.
Al 47′ Renzo Sánchez va tenir la igualada, però el seu dispar se'n va anar alt. Sis minuts després, Maestro va punxar una pilota a l'àrea uruguaiana, però Boselu va desviar el seu tir a córner.
El tret de cantonada va servir al mateix atacant argentí, Mestre, per ampliar l'avantatge, 2-0, gràcies a un gran centre de Vaixell. El lateral de Boca va acabar el torneig com a MVP. És un defensa que segurament formarà part de totes les llistes confeccionades pels oïdors que han acudit al torneig d'enguany.
Al 66′, el mateix Barco va cometre un penal sobre Ferrari, el "9" uruguaià. No obstant això, el davanter va marrar la pena màxima. La derrota apretava i els de Marcelo Broli van tocar a corneta. Van avançar files i van apostar pels bàsquets llargs i pressió alta.
Els argentins, per la seva banda, volien dormir el partit. I l'avantatge es va ampliar. Aguirre va aconseguir en el 74′ el tercer tant per a l'albiceleste després d'un centre de Gauto que va creuar l'àrea uruguaiana.
Quatre minuts després va arribar el quart de penal. Ovando va transformar la pena màxima. El 0-4 certificava la victòria d'una Argentina superior en gran part de la trobada. L'albiceleste va tenir el vent a favor des de l'inici del partit i els seus jugadors van saber com aprofitar la dinàmica favorable. Argentina aconsegueix el seu tercer títol del COTIF. És un guanyador just.
Fitxa de dades:
Uruguai
12- Randall Jones Rodríguez
2- Juan Sebastián Boselu (13. Mateo Urrutia, 55′)
3- Alan Agustín Matturro
4- Joaquín Ferreira
6- Mathias Agustín de Ritiss
7- Renzo Sánchez (10. Franco González, 51′)
8- Facundo Bernal
11- Juan Cruz de los Santos (9. Andrés Ferrari, 51′)
15- Ignacio Sosa (5. Sergio García, 55′)
18- Rodrigo Sebastián Chagas
20- Emiliano Rodríguez
Argentina:
1- Federico Gomes
2- Lautaro Di Lollo
3- Valentí Vaixell (14. Nahuel Genez, 76′)
4- Agustín Giay
7- Juan Gauto (6. Brian Aguilar, 76′)
8- Agustín Rodríguez (5. Mateo Seoane, 68′)
10- Nicolás Paz
11- Brian Aguirre
18- Francisco Marco
20- Lautaro López
21- Ignacio Maestro (9. Lautaro Ovando, 76′)
Gols: 0-1. M. 8: Giay; 0-2. M. 55: Mestre; 0-3. M.74: Aguirre; 0-4. M.78: Ovando
Àrbitre: Rodríguez Rodrigo, Antonio Javier. Va amonestar Aguirre, Mestre, Ovando, Rodríguez i Marco de Argentina i a Gonzales Uruguay.
J. L. Llagües, l’Alcúdia
