Article de José Domingo Monforte. Advocat. DOMINGO MONFORTE Abogados Asociados.
És d'interès comú reactivar l'activitat esportiva amateur i de formació i , emulant l'esport d'alta competició però sense els mitjans d'aquest, es pretén garantir la competició escolar lliure de contagis.
Aquesta decisió no està exempta de riscos ni de responsabilitat per contagis d'un virus -Covid 19- que no coneix fronteres i amb un alt potencial i extensiu efecte de contagi que va propiciar la declaració de pandèmia i l'activació de mesures excepcionals, com ho ha estat l'estat d'alarma, que es va alçar sense que s'haja resolt la malaltia vírica ni encertat en la seguretat dels mecanismes de protecció i prevenció.
Cal baixar per valorar l'eventual acció de responsabilitat per contagis a dos principis generalment presents en l'acció de responsabilitat i que poden constituir-se en font i títol d'imputació en la responsabilitat per contagi, aquests són: el principi de precaució o cautela i el principi de prevenció, sent el factor que els distingeix el de laconcreció del risc.
Així, el concepte del principi de prevenció s'associa amb la protecció de riscos concrets identificats; en tant que el principi de precaució o cautela obliga a adoptar mesures efectives davant de situacions desconegudes fins al moment però que han de ser adoptades per evitar danys irreversibles i implica, necessàriament, per la seva incertesa, l'anticipació dels riscos que puguin derivar-se de la decisió. La precaució gravita, en conseqüència, en l'exercici tècnic de la representació mental anticipativa i previsora. Hi trobem una referència directa a aquest en el art.191 de el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Segons la Comissió Europea, pot invocar el principi de precaució quan un fenomen, un producte o un procés poden tenir efectes potencialment perillosos identificats per una avaluació científica i objectiva, si aquesta avaluació no permet determinar el risc amb certesa suficient, la qual cosa obliga després d'una avaluació rigorosa i científica a operar abans que es produeixi el dany, suspenent l'activitat potencialment generadora d'un risc inconcret, quan les mesures de prevenció no puguin garantir l'aïllament o exclusió de el risc.
Serà el principi de prevenció el que fracasse i es constituïsca en font de responsabilitat quan davant d'una situació de risc cert no s'hagen adoptat les mesures de vigilància i previsió necessària per a evitar el risc.
Com comprovarà el meu amable lector, s'ha optat pel principi de prevenció. Per això s'ha establert un protocol amb un reglatge de mesures amb què es pretén evitar el risc, sense que hi hagi certesa que les mesures preventives puguen excloure el risc de contagi, quan el prudent i recomanable -al meu judici- hagués estat aplicar el principi de precaució i cautela i suspendre l'activitat esportiva fins que pogués garantir-se el seu exercici de l'activitat lliure de contagi.
D'una correcta i tècnica aplicació jurídica dels principis que haurien d'estar filtrats, per una presumpció que jo he vingut a cridar comin dubio pro salute , és a dir, el valor superior de salut hauria de ser el que decante la decisió i, en aquest cas, al no poder garantir -com s'ha demostrat en el futbol professional, amb més mitjans i recursos- la plena efectivitat de les mesures preventives que excloguen el risc, la decisió orgànica hauria d'haver estat aplicar -com ja he dit- el principi de cautela i suspendre l'activitat fins que aquesta es puga garantir.
En aquest estat de coses i assumint que s'ha optat pel principi de prevenció, la responsabilitat derivarà de l'incompliment de les mesures preventives establertes en el protocol que integra un conjunt de mesures conciliades pel Consell Superior d'Esports i la Generalitat en matèria de sanitat, d'obligada aplicació per a les competicions organitzades per la Federació de la Comunitat, en totes les categories des de prebenjamins fins a equips aficionats, considerades d'àmbit no professional (juvenil, cadet, infantil, aleví, benjamí i prebenjamí de futbol 11, futbol sala, futbol 8 i futbol platja), amb una sèrie de consignes, la sort de les quals no sols de compliment, sinó d'efectivitat està per veure.
Si hi ha incompliment de les mesures preventives, hi haurà responsabilitat jurídic-disciplinària de l'infractor i si malgrat el compliment de les mesures es produeix el contagi, hi haurà responsabilitat dels que van decidir activar una competició no professional, sense poder garantir la salut dels participants en la mateixa ni les conseqüències extensives de el contagi.
El temps dirà. Salut i molta sort per a tots.
