La Associació de Gestors Esportius Professionals de la Comunitat Valenciana (GEPACV), presidida per Miguel Ángel Nogueras, ha realitzat durant les dates de l' 22 d'abril a l' 4 de maig de 2020, una ENQUESTA SOBRE L'ACTUACIÓ DE LES ENTITATS ESPORTIVES DE LA COMUNITAT VALENCIANA DAVANT EL COVID-19, en la qual han participat 109 gestors d'entitats esportives d'Alacant, Castelló i València, de l'àmbit públic (37%) i privat de l'esport (60%), amb la finalitat de conèixer com els ha afectat aquesta situació de parada obligatòria de l'activitat esportiva, i com van a afrontar la tornada a la «nova normalitat».
El col·lectiu més representat són centres esportius i gimnasos (PIMEs), amb una plantilla de treballadors menys 20 empleats. L'estudi reflecteix l'heterogeneïtat de el sistema esportiu a la Comunitat Valenciana, i esdevé en una debilitat, amb un elevat percentatge d'operadors el model de negoci pateix, de manca de recursos davant de situacions d'estrès com l'actual. Mostra una certa fragilitat de el sector privat, que ha rebut un major impacte de les conseqüències d'aquesta crisi i que necessita més ajuda per mantenir els seus serveis actius.
En relació amb els ERTEs, la immensa majoria han estat presentats pel sector privat amb un 65%. preocupa especialment, l'aplicació de protocols i normes de seguretat, la redefinició d'espais per a complir els aforaments establerts i com adequar l'oferta d'activitats.
Aquesta situació ha generat, que cal aprendre a adaptar-, perquè sembla que aquesta situació no serà una cosa puntual, sinó que molt probablement es prolongui en el temps o es repeteixi en períodes intermitents.
Si alguna cosa ensenya l'esport, és la resiliència.
Adjuntem l'informe de resultats de l'Enquesta
L'estudi s'ha realitzat mitjançant ompliment d'un qüestionari dirigit a gestors d'entitats esportives ubicades a la Comunitat Valenciana.
El qüestionari s'ha confeccionat tenint en consideració una sèrie d'aspectes que es van estimar necessaris en opinió d'un grup d'experts de laAssociació de Gestors Esportius Professionals de la Comunitat Valenciana (GEPACV). Finalment, el qüestionari va quedar conformat per un total de 20 preguntes.
Concretament, es van considerar les següents dimensions d'anàlisi:
1.- Dades identificatives de les entitats esportives.
2.- Dades sociodemogràfiques
3.- Dades d'usuaris (nombre, edat)
3.- Personal de les entitats esportives
4.- Aplicació de ERTEs
5.- ERTEs en Serveis externalitzats
6.- Formació a treballadors / es i usuaris / es i tipus de formació implementada.
7.- ajuts econòmics
8.- Accions conjuntes amb altres entitats.
9.- Previsió d'iniciatives per a la tornada a l'activitat reglada.
2.4.- PROCEDIMENT
L'enquesta va ser enviada per correu electrònic, es va remetre a una relació de 563 gestors esportius d'entitats esportives, disponible a la base de dades de GEPACV, sol·licitant la seva complimentació i informant dels seus objectius, i de la confidencialitat de les dades, a l'tractar-se d'una enquesta anònima.
L'enquesta s'ha creat a través de Google Forms, la qual genera un link per poder compartir-la amb facilitat. Segons van enviant-respostes, aquestes queden gravades en l'apartat "respostes" de l'enquesta, on es pot veure com evolucionen els percentatges de les mateixes. De manera annexa, Google Forms et genera un document Excel amb les respostes de cada enquestat / da, on es pot apreciar i relacionar les dades de les diferents preguntes de l'qüestionari.
el dia 4 de maig de 2020 va quedar tancada l'enquesta, per poder passar així realitzar l'anàlisi de resultats.
2.5.- PARTICIPANTS
S'ha comptat amb un total de 109 respostes de gestors d'entitats esportives de la Comunitat Valenciana, que van remetre el qüestionari emplenat.
3. RESULTATS
3.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA
3.1.1 Tipus d'entitat esportiva
Les entitats esportives més representades en la mostra, corresponen a el sector privat, amb el 60% de la mateixa.
Entre elles, destaquen els clubs esportius, les instal·lacions esportives privades i les empreses de serveis esportius.
Amb relació a les entitats esportives pertanyents a el sector públic, el 37% dels
enquestats, són gestors de Serveis Municipals d'Esport.
ENTITAT ESPORTIVA
Servei Municipal d'Esports 37%
Club Esportiu 26%
Federació Esportiva 5%
Grup Recreació Esportiva 4%
Servei Esports Universitat 4%
Instal·lació Esportiva Privada 15%
Empresa Serveis Esportius 10%
3.1.2 Nombre habitants població
Pel que fa a la distribució d'aquestes entitats, la majoria se situen en municipis d'entre
20.000 i 50.000 habitants (a 24%), i municipis amb més de 100.000 habitants (un altre 24%), com és el cas de València, Castelló, Alacant o Elx.
3.1.3 província
La província que més respostes recull, és la de València, amb un 63% dels enquestats
ENTITATS PER PROVÍNCIES
Alacant 18%
Castelló 19%
València 63%
NOMBRE HABITANTS
de 50.000 a 100.000 15%
de 20.000 a 50.000 24%
de 10.000 a 20.000 13%
de 5.000 a 10.000 10%
de 2.000 a 5.000 6%
de 500 a 2.000 1%
menys de 500 2%
més de 100.000 24%
entitat supraterritorial 5%
3.1.4 Nombre d'usuaris
El nombre d'usuaris té relació amb el tipus d'entitat esportiva de què es tracti, i varia entre les que poden prestar serveis a un important nombre d'usuaris, com és el cas de les entitats públiques, a les que tenen un menor volum o mida importants, com són els gimnasos i centres esportius privats.
A 33% d'entitats ofereixen serveis a un rang de
usuaris entre 2.000 i més de 10.000, que corresponen a entitats públiques.
A 41% són entitats ubicades al rang de fins 500 usuaris, que corresponen a
entitats privades, com a centres esportius i gimnasos, que formen part de el teixit empresarial de les PIMES, de petites i mitjanes empreses.
NOMBRE USUARIS
entre 200 i 500 13%
entre 1.000 i 2.000 - 15%
entre 2.000 i 5.000 - 17%
entre 5.000 i 10.000 - 5%
més de 10.000 11%
menys de 50 6%
entre 50 i 200 22%
entre 500 i 1.000 11%
3.1.5 edat usuaris
Pel que fa a la franja d'edat dels usuaris, el majoritari és el que agrupa el col·lectiu de diferents edats, com a escolars, adults i gent gran, amb el 52%, i que pot guardar relació amb les dades estadístiques anteriors, relatius a el nombre d'usuaris que atenen les diferents entitats esportives.
3.1.6 Nombre de treballadors
I finalment, una altra dada a tenir en compte d'aquests resultats és el nombre de treballadors que té l'empresa que gestionen.
Com s'ha comentat anteriorment, els resultats obtinguts i la seva rellevància tenen un significat especial per a les PIMES i Serveis Municipals d'Esports, i ho constata també la dada que el 75% de les entitats esportives té menys de 20 treballadors al seu càrrec. d'elles , gairebé la meitat tenen menys de 5 treballadors, com es pot apreciar a la figura 6.
Pel que fa a el nombre de treballadors de què disposen les entitats esportives enquestades, resulta d'interès que el 75% de les entitats, comptin amb un nombre de treballadors menor de 20, que correspondria en un 41% als clubs i instal·lacions esportives privades, i la resta a altres entitats privades i algunes públiques corresponents a municipis petits.
Seran les entitats públiques que agrupen els grans municipis, les que obtinguin el major nombre de treballadors.
EDAT USUARIS
escolar +
adults + 3ª
Edat 52%
escolar +
adults 22%
escolar + 3ª
Edat 1%
adults 15%
escolar 6%
adults + 3ª
Edat 5%
10
NOMBRE DE TREBALLADORS
entre 20 i 50 17%
més de 50 8%
entre 5 i 20 40%
menys de 5 35%
3.2 ERTO A LES EMPRESES DE SERVEIS ESPORTIUS
3.2.1 Afectats per ERTO
Amb relació a la situació laboral generada per l'Estat d'Alarma, els treballadors de l'
sector esport, s'han vist afectats de manera gairebé simètrica.
El 56% de les entitats no han presentat un ERTO, que majoritàriament correspondrien a el sector públic i algunes entitats o empreses privades, per un 44% que sí que ho han presentat i que afectaria l'àmbit de les entitats privades i de les petites i mitjanes empreses.
També, a 47% dels enquestats afirma que les empreses que porten els serveis
externalitzats (de manteniment, esportius o de neteja) han fet ERTEs.
EMPRESES AFECTADES AMB ERTO
Sí 44%
No 56%
3.2.2 ERTO en entitats pública
efectivament, pot constatar-se que les entitats públiques en la seva gran majoria, a 86% no han presentat ERTEs, i només un 14% de les mateixes, si ho han presentat, sent en la seva majoria, Serveis Municipals d'Esport amb menys de 5.000 usuaris.
ERTO A ENTITATS PÚBLIQUES
Sí 14%
No 86%
3.2.3 ERTO en entitats privades
Pel que fa a les entitats privades enquestades, a 65% ha manifestat haver presentat un ERTO, enfront de l' 35% que ha contestat que no.
D'entre aquest 65 %, el 31% correspon a instal·lacions privades i el 38% són clubs, que
faria referència a les més afectades, o que complien els requisits que estableix la normativa sobre regulació d'ocupació, en la present situació d'Estat d'Alarma.
ERTO A ENTITATS PRIVADES
instal·lació
privada 31%
2’4% d’esdeveniments
club 38%
Federeaciones 12%
Grups de recreació 4'8%
Empresa de Gestió 12%
3.2.4 ERTO segons nombre d'usuaris empresa privada
amb relació, a el nombre d'usuaris de les entitats esportives, també resulta una dada
rellevant, en la mesura que permet comprovar a qui han afectat més els expedients de regulació d'ocupació.
Els resultats posen de manifest que un 36% són empreses privades que tenen entre 50 i 200 usuaris. Es tracta de gimnasos petits o clubs que tenen menys marge de maniobra davant de situacions desfavorables i imprevisibles, que s'han vist abocades a fer un ERTO als seus treballadors.
Un altre 20% pertany a empreses privades que tenen entre 200 i 500 usuaris. Per tant, si unim els resultats d'aquests dos grups, es pot concloure que el 60% de les entitats que han fet un ERTO són empreses privades que tenen entre 50 i 500 usuaris, que vénen a representar les PIMES.
ERTO SEGONS NOMBRE D'USUARIS EMPRESA PRIVADA
De 5.000 a 10.000 7%
més de 10.000 10%
de 2.000 a 5.000 17%
De 1.000 a 2.000 5%
De 500 a 1.000 7%
De 50 a 200 36%
De 200 a 500 20%
D'altra banda, altra dada destacable és que gairebé la meitat de les entitats, (46%) que han fet un ERTO, estaven donant servei a usuaris de totes les edats, des escolars a persones de la 3ª edat. Atès que l'estat d'alarma i les seves conseqüències han estat generalitzats i han afectat a tota la societat en el seu conjunt, no s'observa una diferència clara en aquest aspecte. No importa a quin públic estiguessin dedicats als serveis esportius, atès que tots s'han vist afectats de
mateixa manera.
ERTO SEGONS EDAT USUARIS
adults 15%
escolars 6%
adults i
escolars 27%
Adults i 3ª
edat 6%
totes edats
46%
3.3 FORMACIÓ I SERVEIS PRESTATS
3.3.1 Formació On-line
D'altra banda, s'ha preguntat si donada la situació actual, les entitats han aprofitat per fer formació als seus treballadors, en la modalitat de formació on-line.
Els resultats mostren que gairebé la meitat de les entitats (el 47%), van oferir formació en línia als seus treballadors, De les entitats que si han realitzat aquest tipus de formació, el 67%, són entitats privades, i 33% són entitats publiques.
La formació que pugui aportar una qualitat per al futur servei prestat o que sigui útil per adaptar-se a la nova normalitat, pot ser una bona alternativa per seguir tenint en actiu als treballadors i evitar l'ERTO.
HAN FET FORMACIÓ ON-LINE
Pública 33%
privada 67%
figura 12: Tipus d'entitats esportives que han realitzat formació on-line als seus treballadors
3.3.2 Servei a usuaris
D'altra banda, també s'ha preguntat, a les entitats esportives que tenen a les seves
treballadors actius, si estaven donant servei als seus usuaris i de quina manera ho estaven fent.
Els resultats posen de manifest que un 60% de les entitats esportives estava donant
servei als seus usuaris durant el Confinament.
d'aquest 60% d'entitats que segueixen prestant serveis, el 59% són empreses privades, que possiblement tenen més necessitat de fidelitzar els seus clients i de no tornar les quotes cobrades.
DONEN SERVEI ALS USUARIS
Pública 41%
privada 59%
¿DONEN SERVEI ALS USUARIS?
Sí 60,6%
No 39’4%
3.3.3 Tipus de servei ofert
Així, s'ha plantejat als enquestats, quin tipus de servei han ofert i seguiran oferint mentre es mantingui l'Estat d'Alarma que no permet reobrir els centres esportius.
Cal destacar que entre les entitats esportives que han declarat que donen aquest servei, a 22% d'elles ho han fet mitjançant vídeos i classes on-line i un altre 22%, a més, ha proposat tasques per fer a casa. Finalment, a 9,7% declaren que donen altres serveis als seus usuaris, com ara assessorament nutricional, webinar / taules rodones on-line, atenció telefònica o competicions virtuals.
figura 15: Tipologia dels serveis oferts a usuaris
SERVEIS OFERTS
vídeos + classes
en línia 22%
tasques + classes
en línia 3%
tasques + vídeos
7%
Altres 9'7%
12’5% de vídeos
vídeos + tasques
+ classes 22%
3.4 AJUDES ECONÒMIQUES
A continuació, el proper bloc de preguntes, s'ha dirigit a conèixer si les entitats esportives de la Comunitat Valenciana han sol·licitat i / o rebut ajuts econòmics d'algun tipus, per poder mantenir un balanç de despeses i ingressos adequat per fer front a aquesta situació de crisi econòmica provocada pel COVID-19.
3.4.1 Sol·licitud d'ajudes econòmiques
Els resultats demostren que el 76% de les entitats, no han sol·licitat ajuts econòmics. De el petit percentatge que declaressin que sí les havien sol·licitat, caldria destacar que el 96% d'aquestes entitats (gairebé la totalitat), pertany a el sector privat, que sembla que és a el que en major mesura ha afectat, o va a afectar, la crisi econòmica provocada per l'COVID-19.
HAN COMANDA AJUDES ECONÒMIQUES
No 76%
Sí entitats públiques 1%
Sí Entitats Privades 23%
3.4.2 ajudes concedides
De les entitats que han sol·licitat ajuts econòmics, un 15,6% d'elles declaren haver sol·licitat un préstec bancari, i gairebé un 20% afirma haver rebut o tenir compromís de rebre ajudes econòmiques per mantenir el seu servei.
Pel que fa a el tipus d'ajut concedit, el 75% prové de l'Administració Pública, que és la que està emprant gran diligència perquè les PIMES no hagin de tancar per aquesta crisi sanitària i econòmica.
les dades, indiquen que les empreses esportives de el sector privat són les que més estan veient afectades en la seva economia , i per això, en el següent apartat s'analitzarà si, a l'marge de la seva pertinença a el sector públic, o privat, han buscat solucions, si han col·laborat amb altres entitats per a suportar aquesta situació, i la forma en què ho han fet.
3.5 COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ENTITATS
3.5.1 Presa de decisions conjunta
Es pretén conèixer, si les empreses de serveis esportius s'han recolzat unes amb les altres, i si serveis esportius públics i privats s'han unit en aquesta lluita contra el COVID-19 perquè les seves empreses i serveis esportius no desapareguin. Per això, en primer lloc, hem preguntat si han pres decisions conjuntes amb altres entitats de característiques similars a la seva i les dades assenyalen que una gran majoria, concretament el 72% de les entitats ha declarat que No ho han fet.
D'entre les entitats que han contestat que sí que han pres decisions conjuntes, destaca un 27% corresponent a serveis municipals d'esport i un altre 33% corresponent a clubs esportius.
A DECISIONS AMB ALTRES ENTITATS
grup Recreació
10%
club 33%
Servei Municipal
Esports 27%
instal·lació Privada
10%
Federació 10%
Companyia de
serveis 7%
Universitat 3%
3.5.2 assumptes tractats
Amb relació a l'tipus de decisions que s'hagin pres conjuntament, interessa conèixer
quins han estat els principals assumptes a tractar.
Dues qüestions preocupen principalment als gestors esportius de la Comunitat Valenciana. el primer, fa referència a accions dirigides a cercar solucions a aquesta crisi, gairebé la meitat (a 49%). el segon, fa referència als temes
relacionats amb els protocols de seguretat i higiene, a 28%, que suposaria que compleixen les Instruccions provinents de l'Administració Pública en matèria de salut.
Finalment, amb el 14%, trobem assumptes tractats sobre les federacions i / ocompeticions, a 11% guarda relació amb les decisions sobre personal, i un altre 11% sobredecisions de les quotes dels socis.
ASSUMPTES TRACTATS
Personal 11% Cercar Solucions
49%
Federació i
competicions
14%
instal·lacions 9%
usuaris 6%
protocols
seguretat 28%
quotes 11%
3.6 ACCIONS PRESENTS I FUTURES
3.6.1 Actuació davant la cancel·lació d'activitats El Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma va obligar a el tancament immediat i per temps indeterminat de les instal·lacions esportives, quan molts usuaris ja havien pagat les seves quotes mensuals o fins i tot el curs complet.
Per això, s'han inclòs en el qüestionari preguntes per conèixer la forma en què les entitats esportives han resolt la suspensió de les activitats esportives. això és, si han tornat la quota de la mensualitat, o si pensen fer una compensació en el curs o temporada següent.
Els resultats demostren que un 25% de les entitats, no havia ofert cap solució o alternativa als seus usuaris o al menys, cap de les que se'ls havia plantejat en el qüestionari.
Cal destacar que entre els que han respost afirmativament, una tercera part declara que compensarà als seus usuaris d'alguna manera en el proper curs o temporada i que aquesta solució ha estat adoptada principalment per entitats privades.
D'altra banda, a 17% de les entitats aposten tant per la devolució de les quotes com per una compensació. En aquest cas, són principalment les entitats públiques les que han adoptat aquest acord.
No obstant això, el percentatge de respostes més elevat correspon als que es decanten per la devolució de quotes, concretament el 31% de les entitats. Com es pot comprovar, no s'observa un comportament general quant a l'actuació de les entitats esportives pel que fa a la cancel·lació sobtada de les activitats i la gestió de les quotes dels seus usuaris.
3.6.2 Actuació per a la reobertura
La crisi econòmica que ineludiblement acompanya la crisi sanitària, obliga que molts gestors esportius hagin de prendre decisions importants per poder reprendre l'activitat esportiva, complint amb els protocols de seguretat i higiene, imposats per les administracions públiques.
Així, ens ha interessat saber on van dirigides principalment aquestes actuacions: si hi haurà canvis o reformes en les instal·lacions, si hi haurà modificacions en el personal a càrrec, si les accions aniran dirigides als usuaris ...
doncs bé, una quarta part dels enquestats declara que no té prevista cap actuació per quan pugui reprendre l'activitat esportiva. Per contra, gairebé la meitat (48%) de les entitats esportives declaren que té accions previstes per dur a terme tant a les instal·lacions, com en el personal a càrrec, com en els usuaris. Un gran percentatge són entitats públiques.
ACTUACIÓ DAVANT CANCEL·LACIÓ D'ACTIVITATS
compensació
el proper curs 27%
devolució + compensació 17%
Cap de les anteriors 25%
devolució Quota 31%
L'enquesta també pretén conèixer en què han consistit aquestes actuacions.
doncs bé, la meitat d'elles (46%), estan dirigides a mesures de seguretat i higiene i a l'aforament permès, seguint les directrius que dicta l'Administració Pública.
Amb percentatges al voltant de l' 10%, els enquestats manifesten que les principals actuacions seran la de fer activitats a l'aire lliure; formació del seu personal i informació als usuaris (sobretot pel que fa a les noves normes d'higiene); reformes o reestructuració d'espais i la vinculada a l'oferta de serveis que estan planificant.
En l'apartat Altres (14%) de la figura 21, queden englobades les classes on-line, fer ofertes econòmiques, una atenció personalitzada o fer modificacions de programari, entre altres.
S'observa un cop més, que als gestors esportius, els preocupa principalment el compliment dels protocols d'actuació de salut i higiene, per poder reobrir les seves portes el més aviat possible.
ACTUACIONS QUAN reprengui ACTIVITAT
amb Personal +
usuaris +
instal·lacions 48%
cap actuació 25%
amb Personal + usuaris 10%
amb Personal 7%
amb Usuaris 6%
Amb Usuaris i Instal·lacions 1%
amb Instal·lacions 3%
ACTUACIONS PER A LA REOBERTURA
Mesures de seguretat i higiene 46%
oferta Serveis 9%
reestructuració espais 8%
Formació 10%
Activitats Aire Lliure 8%
reincorporació personal 6%
Altres 14%
4. CONCLUSIONS
Les entitats i serveis esportius, promouen a la ciutadania la pràctica esportiva amb un objectiu dual, que és la promoció de la SALUT i la millora de la qualitat de vida. Salut per a la ciutadania en el seu conjunt, entesa aquesta com un estat de benestar físic, mental i social (O.M.S). Però no cal oblidar que, la salut de les persones depèn de molts factors (Cureton 1987), com l'herència i també dels atributs personals. Cal destacar que en un 10% depèn de l'ambient (barri, pol·lució, dotació d'espais esportius) i en un 53% depèn de l'estil de vida de les persones. Per això, una població activa que realitzi exercici diàriament, serà una població sana i amb una llarga esperança de vida. Per tant, cal posar en valor la gran tasca social que realitzen els gestors esportius (entre d'altres) i la necessitat de restablir el més aviat possible els serveis esportius en els nostres municipis, així com reduir el tipus impositiu d'IVA (amb el 4%), el que eliminaria les barreres d'accés a l'esport per a les persones més vulnerables.
Com s'extreu de les dades analitzades, aquest estudi mostra una resposta asimètrica per part de sector, que ve a reflectir l'heterogeneïtat de el sistema esportiu a la Comunitat Valenciana, heterogeneïtat que acrediten els resultats de l'enquesta i esdevé en una debilitat, amb un elevat percentatge d'operadors el model de negoci pateix de falta de recursos, davant de situacions d'estrès com l'actual. S’observa, una certa fragilitat en el sector privat, que ha rebut un major impacte de les conseqüències d'aquesta crisi i que necessita més ajuda per mantenir els seus serveis actius. Aquesta situació ha generat, que cal aprendre a adaptar-, perquè sembla ser que aquesta situació no serà una cosa puntual, sinó que molt probablement es prolongui en el temps o es repeteixi en períodes intermitents.
és evident, que els ajuts principalment estan sent públiques, i hauria estat interessant, saber com i a què van a destinar-les concretament. Tenint en compte els assumptes que més preocupen a aquest sector, cal pensar que aquests ajuts aniran dirigides fonamentalment a l'aplicació de normes i protocols de seguretat i higiene en els centres esportius (control d'accessos, desinfecció ...).
També, la redefinició dels espais que permeti complir la normativa en matèria d'aforaments, i el replantejament metodològic de les diferents entitats en relació a l'oferta de serveis, seran aspectes clau en "la nova normalitat". sembla, que cada vegada és més necessari, un treball cooperatiu entre diferents tipus d'entitats esportives, per buscar solucions conjuntes pel futur de el sector i perquè la nostra societat cada vegada gaudeixi d'un millor estat de salut.
De les dades obtingudes en l'enquesta, s'evidencia la importància de la col·laboració pública amb el sector privat, atès que les entitats públiques, per les seves característiques tipològiques (infraestructures i capacitat econòmica) resultaran de vital importància per al futur en la promoció de la salut dels ciutadans / es. El sector esportiu de la Comunitat Valenciana, sembla estar preparat per reiniciar les activitats esportives, seguint sempre els protocols de seguretat i higiene, i motivat amb el nou repte que se li planteja.
Amb especial èmfasi, com ja s'ha assenyalat en la redefinició de l'tipus d'ús dels espais esportius, el replantejament metodològic i la creativitat en nous programes d'activitat esportiva, ja que els detalls que ara ocupen, com són el control d'accessos, desinfecció d'instal·lacions i materials, l'aforament, etc., no seran claus en la recuperació, si no fem evolucionar l'oferta d'activitats i instal·lacions, adaptant-la a l'escenari canviant a què haurà d'enfrontar-se. Si alguna cosa ensenya l'esport, és la resiliència.
