En el futbol, els equips poden defensar de diverses maneres, en referència al marcatge o la zona on es realitza la defensa. Aquí us presentem algunes de les formes de defensa més comunes, els entrenadors poden utilitzar qualsevol tipus de defensa depenent de les condicions dels seus jugadors, de l'equip rival, d'algun jugador rival o depenent del resultat del partit.
Així per exemple amb un resultat favorable, possiblement l'entrenador decideix realitzar una defensa zona en bloc baix tancant tots els espais possibles a l'equip atacant. En cas de anar per darrere del marcador, li interessarà recuperar la pilota ràpida per tornar a atacar, utilitzant una defensa presioant en camp contrari.
Defensa individual
Aquesta és la forma de defensa més bàsica i es tracta que cada jugador defense un oponent en particular. Cada jugador ha de seguir el seu oponent en tot moment i tractar d'evitar que li passe la pilota o li faça un regat.
L'objectiu de la defensa individual és evitar que els jugadors de l'equip contrari tinguen massa espai per moure's amb la pilota i limitar les seves opcions de passada. En fer això, s'espera que els defensors puguin robar la pilota i començar un contraatac.
La defensa individual pot ser una tàctica efectiva, però també té molts desavantatges. Si un jugador defensiu es concentra massa a marcar el seu oponent, pot perdre de vista el panorama general del joc i deixar espais a altres jugadors de l'equip contrari amb espai per moure's.
Defensa zonal
En aquest cas, els jugadors defensen una zona determinada del camp en lloc d'un jugador específic. Cada jugador s'encarrega de protegir la seva zona i tractar d'interceptar qualsevol passe que s'hi faça.
L'objectiu de la defensa zonal és cobrir les àrees clau del camp i limitar l'espai disponible perquè els jugadors de l'equip contrari puguen moure's amb la pilota. Cada jugador defensiu té una zona específica que ha de cobrir i s'espera que es moga dins d'aquesta zona per interceptar qualsevol passe o intent d'atac de l'equip contrari.
La defensa zonal pot ser molt efectiva quan s'implementa correctament, ja que pot ser difícil per als jugadors de l'equip contrari trobar espai per crear oportunitats de gol. També pot ser una tàctica útil quan l'equip contrari té jugadors especialment ràpids o hàbils que podrien superar els defensors individuals.
No obstant això, la defensa zonal també té els seus desavantatges. Si els jugadors defensius no es comuniquen i es mouen adequadament dins de les seves zones, poden deixar àrees obertes perquè els jugadors de l'equip contrari les exploten. A més, si un jugador de l'equip contrari aconsegueix penetrar la defensa zonal, pot ser difícil per als defensors recuperar la possessió de la pilota.
Defensa mixta
La defenasa mixta és una tàctica en què alguns jugadors defensius marquen un jugador específic de l'equip contrari, mentre que altres jugadors defensius s'organitzen en zones específiques del camp.
En el marcatge mixt, els jugadors que realitzen el marcatge individual poden ser assignats als jugadors més perillosos de l'equip contrari, com els davanters o els migcampistes creatius, mentre que els jugadors defensius que cobreixen zones específiques del camp poden cobrir àrees en les quals l'equip contrari tendeix a atacar.
En aquest cas els jugadors defensors (grocs) estan en zona 1-4-4-2, però, el jugador 5, defensa central i el jugador 8, migcampista, segueixen en defensa individual els jugadors blaus 10 i 8, respectivament. El davanter número 10 blau i el centrecampista núm. 8 són els jugadors més determinants de l'equip blau, per això, l'entrenador groc realitza un marcatge individual sobre ells perquè no puguen ni rebre la pilota.
L'objectiu del marcatge mixt és combinar els beneficis del marcatge individual i zonal per limitar l'atac de l'equip contrari i evitar que creïn oportunitats de gol. En tenir alguns jugadors que realitzen un marcatge individual, es pot limitar la llibertat dels jugadors més perillosos de l'equip contrari per moure's amb la pilota, mentre que els jugadors que cobreixen zones específiques poden limitar l'espai disponible perquè l'equip contrari puga jugar i crear oportunitats.
El marcatge mixt pot ser una tàctica efectiva, ja que pot ser difícil per a l'equip contrari trobar espais per atacar. No obstant això, també pot ser difícil d' implementar correctament, ja que requereix una bona comunicació i coordinació entre els jugadors defensius.
Pressió alta:
La pressió alta o defensa bloc alt és una tàctica en què els jugadors de l'equip defensor pressionen l'equip contrari en la seva pròpia meitat del camp, el que dificulta la seva capacitat per avançar amb la pilota i crear oportunitats de gol.
L'objectiu de la pressió alta és recuperar la possessió de la pilota ràpidament i evitar que l'equip contrari tinga temps per planejar i executar jugades ofensives. En pressionar a la meitat del camp contrari, els jugadors defensors poden obligar l'equip contrari a cometre errors i donar passes poc precises, el que pot permetre a l'equip defensor recuperar la pilota i llançar un contraatac.
No obstant això, la pressió alta també té els seus desavantatges. Si els jugadors defensors no pressionen adequadament, poden deixar espais oberts en la seva pròpia meitat del camp perquè l' equip contrari pugui explotar. A més, la pressió alta pot requerir molta energia física i pot ser difícil de mantenir durant tot el partit.
Defensa bloc baix:
Al bloc baix, els jugadors defensors s'organitzen en una formació compacta i replegada a prop de la seva pròpia àrea, amb l'objectiu de limitar els espais disponibles perquè l'equip contrari puga jugar i crear oportunitats de gol. Els jugadors defensors poden mantenir la seva posició i esperar que l'equip contrari ataque, tractant de bloquejar els tirs i passades de l'equip contrari.
En la pressió baixa, l'equip defensor permet a l'equip contrari avançar la pilota i acostar-se a la seva pròpia àrea abans de començar a pressionar. En lloc de pressionar a la meitat del camp contrari, els jugadors defensors es concentren a bloquejar els espais a la seva pròpia meitat del camp i tancar els angles de tir i passada de l'equip contrari.
No obstant això, aquestes tàctiques també tenen desavantatges. En mantenir una línia defensiva replegada, l'equip defensor pot permetre a l'equip contrari tenir més possessió de la pilota i crear oportunitats de gol.
