Fa uns dies publiquem els 48 jugadors que havien vestit la samarreta del CD Don Bosco durant 8 any, finalitzant la seva última temporada com a juvenils, en les dades es podia veure un retrocés en el nombre de jugadors a partir de la dècada del 2000.
Analitzem amb Andrés RodrÃguez, Vicepresident del CD Don Bosco, com l' sentiment de pertinença a un club és un valor a la baixa en aquests moments, causes i com fomentar el sentiment a un club.
RodrÃguez indica com a primer motiu el canvi de tendència en la societat “ a hores d'ara la societat és molt més individualista (amb xarxes socials que el promouen, ja sigui intencionadament o no), en què prima l'assoliment personal moltes vegades sobre el col·lectiu“
Un altre aspecte que segons el vicepresident del CD Don Bosco influeix en l'alt Ãndex de canvis entre clubs és la disponibilitat familiar, són els pares i mares els que porten els nens al futbol, quan abans anaven sol a l'equip del seu barri, i la millora en les comunicacions fomenten que no sigui obstacle desplaçar-te a formar part d'un equip tot i estar lluny de la llar,
O fins i tot ser un reflex del futbol professional , sempre tan procliu a premis i records individuals, com a pilota d' or i altres, que sempre van existir, però ara se n'és molt més captiu. “Tot això crea un corrent on preval que cadascú és el seu propi equip (Atlètic Messi, Cristiano FC…) i fins i tot el seu propi holding empresarial. Ara és aconseguir les fites des d'una ambició personal , més que com a part d'un col·lectiu“, conclou Andrés RodrÃguez.
Un cop analitzat els aspectes socials que faciliten el canvi de jugadors d' un club a un altre, Andrés fa esment a sistemes de competició actuals “la creació de les lligues autonòmiques en 2000/01, va modificar el sistema anterior en el qual existia la primera regional com a campionat top, amb 8 grups a la Comunitat, sent 5 de la provÃncia de València. Això significava que, mentre el teu club fora de nivell i optés als primers llocs, no tenies tanta necessitat de migrar, doncs el mà xim inicialment era ser campió de grup i, en aquesta situació, es coronaven 5 a la provÃncia“.
La existència d'una única lliga top fomenta el canvi de jugadors “en resum, amb 16 equips per 5 grups a la provÃncia, tenies a 80 que estaven a la mà xima categoria, no com ara que, en ser lliga de 16 o 18 és més elitista, al marge que la possibilitat de ser campió és reduïda, de tal forma que, en aquest sentit, des del seu inici com a tal, només han sigut campions autonòmics València i Villarreal. Tot això provoca que el jugador opti per gaudir d'aquesta experiència de la lliga autonòmica, a costa de renunciar a la seva fidelitat al seu club d' origen.
Atès que el canvi en el model de les competicions, sembla improbable, tot i que en el futbol 8 si que s'ha realitzat eliminant la Super Lliga per la Lliga Preferent AlevÃ, “ha de ser tasca pròpia de cada club la de crear les seves senyes d'identitat pròpies que generin el sentiment de pertinença.”
RodrÃguez creu que qualsevol acció encaminada a promoure el sentit de pertinença s' ha de realitzar des del mateix futbol 8 i primer any d'infantils, transmetent als xavals els valors diferencials propis de cada club, definits i clarificats pels seus equips directius, que òbviament difereixen en cada cas.
És important conèixer els punts forts i enfocar-hi el procés de fidelitat” els parà metres de carinyo, confiança i atenció al jugador i a les famÃlies, són condicions necessà ries i genèriques en tot à mbit; són bà siques i requeribles, però penso que és la teva identitat pròpia la que et pot donar aquest plus que et garanteixi la querència pel teu escut“.
Tot i això creu que en els últims anys des de certs clubs no es fomenta aquest sentiment de pertinença “possiblement pel curtplacisme d' aconseguir categories top i, potser, com a conseqüència d' un creixement indiscriminat, sense un plantejament previ de projecte de club. A això també hi contribueix el flux d'entrenadors que arrosseguen amb si jugadors d'un club a un altre“
Com fomentar el sentiment de pertinença al Club
Andrés, com a vicepresident del CD Don Bosco, assenyala com a missió de la directiva de cada club reconèixer allò que la distingeix respecte a la resta i enfocar acà l'esforç. Una regla genèrica però d' aplicació particular.
En el cas del CD Don Bosco, ens assenyala les caracterÃstiques pròpies que són rellevants:
- La història (equip fundador de primera lliga regional juvenil de ffcv en 67-68, palmarès històric estant en top 10 de clubs en juvenils i en top 3 en cadets).
- Experiència en la tasca formativa en jugadors posteriorment professionals en primera divisió nacional (Guillot,Nando, soldat, Iborra,….) ,
- La idiosincrà sia, únic club de la provÃncia amb seccions de futbol i bà squet.
- Participació d'alumnes del Col·legi Salesians al club que ens potencia el sentit de pertinença.
En base a aquestes premisses es treballa des del club, perquè siguin reconeguts i reconeixibles. El club disposa d'un museu propi en el qual es pot conèixer la història del cub, una magnifica pà gina web documentada. Andrés RodrÃguez és autor del llibre “Història de l'Don Bosco ” que recull de manera molt documentada els fets rellevants de futbol i bà squet des de la seva fundació.
Des del club es promociona la participació d'alumnes del col·legi ja en categories de prebenjamins i querubins.
AixÃ, les tendències socials, la imitació dels futbolistes professionals, les bones comunicacions, la disponibilitat familiar, juntament amb els sistemes de competició són algunes de les causes que s'apunten com a causants de la pèrdua del sentiment de pertinença al club.
per contra, han de ser els clubs, des de les directives, els que identifiquin i promoguin des de les categories més joves valors i caracterÃstiques pròpies que els diferenciï i els faig singulars.
