Les promocions d' ascens en el futbol nacional que mobilitzaven clubs de tota la geografia espanyola i , sobretot, il·lusionaven a aficions de petits municipis que s'abocaven a mitjans de comunicació estatals i a la mateixa web de la Federació han passat a la història aquesta temporada.
Se les han carregat amb les seus neutrals que més enllà de criteris econòmics han impedit aquestes tres eliminatòries a anada i tornada per ascendir a Segona Divisió B i Tercera (el que és ara Primera RFEF i Segona RFEF).
Vint equips d'aquesta categoria desplaçats a la província d'Alacant i altres 18 de Tercera RFEF a Madrid. Aquests últims a partit únic després de superar en la majoria dels casos dues eliminatòries en seu neutral triada per la federació autonòmica corresponent dues fases contra equips del seu mateix grup territorial.
Concentrar a Alacant a 20 equips de Segona RFEF des de 18 a Madrid no és el mateix que un Linares Deportivo – CD Castellón amb Linarejos o Castalia a reviure. O com em va succeir al seu dia quan en un hotel de Jaén va coincidir l'expedició albinegra amb l'Almansa que jugava a Martos.
Clubs de tot Espanya es mobilitzaven de nord a sud o d'est a oest d'Espanya per anar superant eliminatòries i acostar-se al somni de jugar en una categoria superior. Què els ho diguin al Socuellamos, Penya Sport de Tafalla, Sestao, entre d'altres, que han viscut tardes èpiques amb «gent de poble» vivint el futbol de veritat.
Estadis plens, partits trepidants, aficions plorant a l'uníson, han estat reemplaçats per una sort de «maleïda modernitat de la Final Four» a les comunitats autònomes per jugar una final a Madrid sense la calor dels seguidors que des del setembre han viscut amb intensitat les lligues de Segona RFEF i Tercera RFEF.
I el que és pitjor és que la Federació Espanyola, per exemple, en el cas de la promoció de Segona RFEF a Primera RFEF, ha «adjudicat» a la Diputació d'Alacant l'organització d'aquest sistema d'ascens durant les pròximes temporades.
Hauríem de conèixer al detall les avantatges que suposa per als clubs de Tercera RFEF i Segona RFEF aquest nou format per part de l'ens federatiu per esvair els nostres propis dubtes encara que prevalent l'interès de les aficions defensem el sistema d'eliminatòries a anada i tornada.
Aquest és el cas de l'At. Sagunto, els bons aficionats al futbol volem viure als nostres estadis que segur sempre recordarem. La modernitat dels dos últims anys, com a conseqüència col·lateral de la pandèmia, va estar bé pel context sanitari de llavors però el futbol sense desplaçament d'aficionats no és futbol de veritat.
El covid-19 ja no és excusa i el futbol semiprofessional a Espanya no és la Champions amb finals a quatre.
Ja està bé de play offs moderns, de sortejos a la carta i fins estadis escollits d' acord amb l' interès de l' organitzador. Així es carreguen el futbol de veritat.
Almenys, en Categoria Preferent, hi ha una primera eliminatòria a anada i tornada, però no estaria de més que es pensin en aquest mateix doble partit en la ronda definitiva. Guanyen els pobles i els aficionats. I això, per exemple, amb encert de la Federació Valenciana de Futbol, els seus dirigents ho saben amb La Nostra Copa.
Víctor Mut. Director de Castelló Base
