Dos quarts de deu del matí, toca despertar els nanos, hui juguen el seu primer partit des del confinament. Són les seves primeres paraules només despertats. Salten del llit, “On és la roba?“, es canvien ràpid, en 2 minuts, que diferencia amb el dilluns passat quan va començar el col·le. Tornen a jugar un partit de futbol, torna el futbol, torna la il·lusió.
Ha pasado medio año desde su último partido el 10 de març, esa misma noche se anularon Las Fallas, a l'endemà la Federació va suspendre les competicions, el dissabte següent es va ordenar el confinament, en una setmana va canviar la nostra forma de vida.
Sis mesos amb llargs dies de confinament, de fase darrere fase, sense saber molt bé que fer o que poder fer, i una nova normalitat que té poc de normalitat, amb mascaretes, distància entre persones, sense mostres d'afecte, tot ha canviat.
Cent vuitanta-sis dies sense poder gaudir totalment del seu esport favorit, sense partits, amb algun entrenaments en solitari, amb partits improvisats en qualsevol espai en què es “permetia”.
Ja poden gaudir del seu esport favorit, dels seus companys, del míster. No és com en temporades passades, no poden canviar-se en els vestidors, gaudir amb els seus companys del postpartit en els seus llaaaaargues dutxes. Però és el que tenim.
Queda més d'un mes perquè comencin les competicions de futbol-11 i després els més petits, està pretemporada servirà perquè tots ens acostumem a totes les normatives i protocols. Com a pares no ens queda una altra que intentar explicar als nens les normes i complir amb el que ens indiquen les autoritats sanitàries, la Federació, els ajuntaments i els clubs. Són normes incòmodes?, doncs si; ¿Difícils d'entendre? també, però no ens queda una altra que ajudar en tot moment als nostres clubs, entrenadors, i fins i tot més, quan anem a camps visitants.
Sempre podrem gaudir després de el partit amb un dinar i comentar el poc que hàgem vist, o del poc que ens expliquen els nens del partit. Però la temporada serà llarga (tant de bo) i atípica, ajudem i siguem responsables. La normalitat vindrà algun dia, però ara és moment de complir. Potser amb el temps la situació es normalitze i els nens tornaran a gaudir amb els seus companys als vestidors, i pares i aficionats a les grades.
Però tant de bo el proper dissabte es tornin a despertar amb “Leo, tenim partit” “¡¡¡¡¡¡¡¡VAMOOOOSSSS!!!!!!
