La Selecció Valenciana masculina sub14 de futbol va aconseguir un històric passi a la final del Campionat d'Espanya de la categoria en derrotar a Aragó per quatre gols a dos a la Ciutat del Futbol de Las Rozas.
A la final es trobarà amb Catalunya que es va imposar a la Selecció d'Euskadi als penals 6-5, després de finalitzar el partit amb empat a dos gols.
La final es jugarà el proper dissabte 27 d' abril a les 13:00 hores.
FITXA DE DADES
Selecció Valenciana (4): Dani Martínez (Leo Rico, m. 52), Yulian (Beranger, m. 52), Marc Santos, Aitor Gandia, Jesús Espejo, Saúl (Vicent, m. 35), Iván Valero, Jairo, José Izan (Luc Abass, m. 35), Aitor Rodríguez (Marc, m. 35) i Gael Palomar.
Aragó (2): Iker Borja, Casado, Iker Domingo, Stroe, Esca (Borni, m. 66), isaac (David, m. 61), Sam, Royo, Alonso (Samu, m. 61), Buil i Raúl.
Gols: 1-0 José Izan (3′); 1-1 Stroe (22′); 1-2 Sam (30′); 2-2 Abass Luc (53′); 3-2 Abass Luc (59′); 4-2 Vicent Ferrer (70+3′)
àrbitres: Ángel Campos, Hameza Azariouh, Iván Sánchez i Ángel Vicente, del comitè de la Reial Federació de Futbol de Madrid. Va amonestar Iker Domingo per part d'Aragó.
🔵🟡🔴 La Selecció Valenciana Sub-14 es fica en la final del Campionat d'Espanya
— Academia VCF #ADNVCF 🦇 (@Academia_VCF) Abril 25, 2024
⚽️ José Izan va obrir el marcador i Vicent Ferrer va tancar el compte
🔜 La final dissabte a la 13.00 h
🆚 Pais Vaco o Catalunyapic.twitter.com/Cdhh1y4ZM0
El combinat dirigit per a més d'integrar professionals amb experiència a les categories que poden aportar les seves capacitats i coneixements en benefici del creixement de cos tècnic i jugadors va patir molt davant un pelegrí conjunt aragonès que va arribar a superar el gol inicial de José Izan (3′) amb els tants de Stroe (22′) i Sam (30′) abans del descans.
Los cambios valencianos en la segunda mitad fueron clave para cambiar el desarrollo del encuentro y darle la vuelta al marcador. Abass Luc va culminar la remuntada amb dos tants en sis minuts (53′ i 59′) i una assistència a Vicent Ferrer en l'última jugada del partit (70+3′).
És la primera vegada que la Selecció Valenciana masculina sub14 assoleix la final del Campionat d'Espanya, trepitllant-se així l'espina de l'any passat, quan va caure en semifinals davant Madrid.
El guanyador del Euskadi-Catalunya serà el rival dels valencians en la gran final que es disputarà el pròxim dissabte a partir de les 13h.
Arrencada de cavall
La Selecció Valenciana va protagonitzar un inici fulgurant a la Ciutat del Futbol de Las Rozas. José Izan va sortir endolladíssim per trobar un refús d'Iker, el porter aragonès, després d'aturar aquest un capvespre de Valero.
Al minut tres de partit el combinat de Porcar ja guanyava 1-0 i va començar a dominar amb la pilota, amb Jairo com a protagonista principal a l'hora d'amagar la pilota.
No obstant això, la trobada va entrar en una fase perillosa de trantran, com si fos per rails i res ho anés a descarrilar.
Aquest setge va ajudar a Aragó a acostar-se, poc a poc, a la meta de Dani.
Buil i Royo van comandar els de blau i es van bastar per començar a fer-li arribar bàsquets a Sam. No obstant això, el perill va arribar pel lloc més inesperat.
primer, un centre sense perill que va acabar pegant al llac; a continuació, la Selecció va plorar al central, a Stroe, que va caminar amb la pilota una estona fins que va xutar des de 40 metres per clavar-la per l' esquadra al minut 22; i per acabar, relaxació enrere en un centre lateral, ningú va seguir Alonso, que va rematar, i ningú es va quedar atent de Sam, que va atreure el rebuig.
Minut 30′ i Aragó ja li havia donat la volta al marcador, només li van fer falta tres espurnes. Això és una semifinal del Campionat d'Espanya.
O reacció o autobús a casa
La segona meitat tocava pujar costa, no hi havia cap altra. O s'augmentava la intensitat o esperava l'autobús de tornada a València.
Porcar va ficar tres canvis: Vicent Ferrer, Abass Luc i Marc van sortir amb l'objectiu de canviar les coses.
La Selecció, amb un punt més d'agressivitat, va aconseguir almenys arrabassar terreny i manejar la pilota una mica més a prop de l'àrea blava.
Gael és el que va tenir la primera, que va aturar l'omnipresent Iker. I Abass Luc, la segona, aquesta molt més clara. Vaselina amb el porter fora de lloc que se'n va anar desviada. Quedava temps, s'escapaven les ocasions.
Va ser un clar avís això últim per Aragó: el davanter del Villarreal CF estava en el partit i tenia fam.
Ell, al costat de Vicent Ferrer i a Marc (canvis de Porcar) li van canviar la cara a l'equip.
De Abass Luc va ser el segon, caçant un rebot després d'una ABP, en el minti 53. I sis minuts després, Marc se'n va anar per banda com un llamp i li va posar una llaminadura al davanter de la Selecció. Doblet personal de Abass i remuntada consumada.
La inèrcia va ser tan positiva a partir dels gols que va portar el combinat de la Comunitat Valenciana a dominar malgrat que Aragó necessitava remuntar.
Tant va ser així que, en l'última jugada del partit, Abass Luc es va ficar la pilota en llarg, va guanyar per velocitat a la defensa i, en lloc d'anar-se'n al córner com li demanaven des de la banqueta, se'n va anar cap a la porteria i li va deixar el quart en safata per Vicent Ferrer.
El futbolista del Valencia CF va posar així la guinda al pastís coral del seu equip i a la seva gran trobada individual.
Victòria i a la final.
