Bruno Borjabad / Paterna
El Valencia CF es va emportar la trobada ajornada de la jornada 25 ante la CF Fundació VCF després d'imposar-se per 6-0, en el partit que va deixar diferents sensacions segons el moment del joc. L'empat a dos del partit d'anada potser va ser un al·licient perquè el Cadet A del València CF mostrés des de l'inici una versió molt sòlida, mentre que el Fundació VCF va anar creixent amb el pas dels minuts, especialment després del descans.
Por parte del Fundació VCF, no van estar al partit Yulián Mosquera i Ricardo Pérez, tots dos convocats amb Espanya sub15 que avui disputava un partit amistós amb Noruega a Alfàs del Pi.
La primera part va estar marcada per un València CF molt ficat i amb les idees clares des de l'inici. L'equip va dominar el ritme del joc amb tranquil·litat i control, trobant superioritats i generant sensació de perill constant. En aquest context, David Albelda va destacar en la direcció del joc, mentre que Iván Boria va ser un recurs constant per banda esquerra, desbordant i donant profunditat a l'atac.
El Fundació VCF, per la seva banda, va entrar al partit amb més dificultats, els jugadors es mostraven nerviosos i precipita en les seves accions i sense trobar continuïtat al joc. Des de la grada se sentia l'habitual “sortim desendollats”, reflectint aquesta sensació de manca d'ajust als primers minuts.
Després del pas per vestidors, la trobada va canviar de forma notable. El Fundació VCF va sortir amb una altra actitud, molt més ordenat i tranquils, competint de tu a tu i aconseguint equilibrar el joc en diverses fases. En aquest creixement va tenir molt de pes Álvaro Pastor, el lateral dret va aportar caràcter i va ajudar el seu equip a assentar-se sobre el camp.
El València CF, malgrat aquest pas endavant del rival, va mantenir la seva línia competitiva i la seva capacitat per gestionar el partit. Va destacar especialment el davanter Iván Blas, molt participatiu durant tota la trobada i amb presència constant a zones ofensives, sent un dels jugadors més determinants amb 3 gols.
Al tram final, el partit va deixar la sensació que tots dos equips van oferir versions diferents segons el moment. El València CF va mostrar la seua solidesa des de l'inici, amb un joc reconeixible i controlat, mentre que la Fundació VCF va evidenciar una clara millora després del descans, competint amb gran equilibri i personalitat.
Quan falten set jornades per al final, el València CF es manté a la zona alta amb 66 punts, en una lluita molt ajustada pel liderat amb el Vila-real (69 punts). La jornada 31 del cap de setmana del 16 de maig serà clau, ja que aquests dos conjunts s'enfronten a la Ciutat Esportiva del València, en un partit on tot fa indicar que es decidirà el títol, si tots dos equips mantenen la regularitat.
Per la seua banda, el Fundació VCF continúa en la zona alta (5.ª posició) amb 45 punts, en una posició estable que li permet afrontar el que queda de competició amb més tranquil·litat. L'objectiu passa per seguir creixent com a equip i consolidar la línia mostrada a la segona part.
En aquest sentit, el calendari final es presenta com una oportunitat per a tots dos conjunts: el València CF per mantenir el seu regularitat a la baralla per la lliga i el Fundació VCF per seguir evolucionant i competir cada trobada amb més continuïtat.
