L' epidermis deMiguel Canós Arnau (24-10-1967) transpira futbol. I fins al seu ADN doncs el seu fill Rubén ha heretat l'afició del seu pare que ha convertit en professió. I és que Miguel Canósara el seu saber futbolístic al Deportivo Alavés després de diversos anys vinculat alClub La Vall que el va convertir en un dels clubs referents del futbol base autonòmic.
Pregunta -¿Cuándo tuvo su primer contacto con el fútbol?
Resposta- Va ser quan tenia ús de raó, el meu pare va ser soci del València CF i del CD Castellón, em portava al Luis Casanova i al Castalia, vaig començar a jugar al meu poble fins a arribar al futbol amater, d'ací en un campionat d'estiu de futbol sala es van fixar en mi i em va fitxar el Balnul FS Castelló on vaig jugar diverses temporades en lliga provincial i divisió d'honor. Després d'arribar al Club La Vall com a entrenador passant a coordinar i després a dirigir.
P-L'èxit de l'escola del Club La Vall amb els seus anys esplendorosos. ¿Fue cosa de Miguel Canós?
R-No crec, jo simplement em dediqués a treballar i envoltar-me de bona gent que entén del futbol, l'èxit va ser de tots des de la directiva fins a l'entrenador d'iniciació, un només és difícil de construir una escola que fins a la seva desaparició va signar 10 temporades consecutives en lliga autonòmica, amb dos anys en lliga nacional, fregant el primer any el somni de divisió d'honor quedant a 4 punts de l' ascens, l'any següent les coses no es van fer bé des del principi i es va acabar baixant.
P -Diuen que la seva agenda és molt extensa. ¿Tantos contactos tiene? ¿Cómo los ha conseguido?
R-Tinc la sort de conèixer moltes persones del món del futbol, com pot serJuanjo Rovira director del Mic iAmadeo Vilaró un dels responsables de l' empresa MIC, ells van ser els meus professors i els que em van ensenyar tot, després treballant amb el Club La Vall el meu lema era ajudar a tothom que em demanava ajuda i crec que això em va perjudicar a la llarga, perquè es van beneficiar en contra meu.
P -¿Se sintió marginado en la unión UDE-Club La Vall? ¿Le hubiera gustado aportar su experiencia?
R-Marginat no crec que sigui la paraula, més aviat disgustat de com es van fer algunes coses i el motiu que se'm va donar que no podia continuar, tot i que jo ja vaig anunciar a la directiva al febrer que no anava a seguir la temporada següent com a director esportiu, però si m'hagués agradat col·laborar. Només els desitjo molts èxits ja que el millor era fer la fusió, i una ciutat com la Vall d'Uixó mereix tindre una gran escola al capdamunt possible.
P-Ara al Deportivo Alavés, ¿cómo llega al club vitoriano y qué funciones hace?
R-Arran de la meva sortida del club La Vall, rebo algunes propostes per seguir vinculat al futbol provincial i regional, però tenia clar que no anava a seguir patint des d'un despatx, la meva etapa com a director/coordinador havia acabat, a través d'alguns contactes em va arribar a principis de juny una proposta per poder incorporar-me a l'equip de captació del Deportivo Alavés, hi va haver un altre equip de primera que em va oferir entrar a treballar amb ells, però al juny vaig dir la meva paraula i decidí al costat de la meva família esperar al Deportivo Alavés. Quan es va salvar tot va ser molt ràpid. La meva funció en aquest moment és buscar jugadors amb un perfil en concret des de 23 a infantil de segon any, m'ocupo de la zona de la comunitat valenciana i analitzo partits en footters, em passen la programació en dijous i d'aquí consensuem els perfils que estem buscant al costat de la direcció esportiva de pedrera i veig el màxim de partits possible.
P-Diuen que ara fa el que li agrada, veure partits. ¿Cuántos has visto ya esta temporada?
R-La veritat que he descobert una cosa que desconeixia i realment disfruto, ara veig futbol d'equips professionals abans el que veia era futbol regional i veure si podien encaixar amb nosaltres, ara cal mirar bé abans de decidir i per suposat encertar, de moment veig al voltant 1 partit al dia, més 5/6 partits en cap de setmana en directe, fins aquesta que ens han tancat les entrades als camps, cosa que no entenc, esport a l' aire lliure tancat a públic, teatre, bars etc.. oberts en aforament reduït, hi ha clubs que als quals anem a treballar, periodistes, scouts, fotògrafs deixen passar, veurem que passa en el futur.
P-Eres un gran aficionat del CD Castellón. ¿Te gustaría un día formar parte de la estructura del club albinegro?
R-Em sento identificat com un albinegre més, després hi ha el forofisme que cadascú pot ser d'un altre, els nens d'ara se'ls inculca ja des que caminen ser dels grans, tinc una grandíssima relació amb Iván Medall i Ángel Dealbert, Iván ha canviat el rumb de l'estructura esportiva del CD Castellón, fa uns anys navegava a la deriva, Ángel ha aconseguit el que molts no van aconseguir, treure el CD Castellón del pou que és la segona B en equips aficionats, la veritat que ara estic gaudint i aprenent molt, mai cal dir NO mai, escoltar i decidir.
P-¿Cómo ves el fútbol base valenciano? ¿Qué cambiarías de las principales ligas Infantil y Autonómica?
R-El futbol base valencià és una potència nacional, on hi ha grandíssims equips però molt pocs jugadors arriben a l'elit, ací hi ha un problema que alguna cosa falla, ara a primera divisió hi ha pocs jugadors de la nostra província, els pocs que hi ha en primera estan en el València CF o en el Villarreal CF. Pau Torres és un mirall on s'ha de mirar la província, abans era Bruno Soriano.
Respecte a les lligues autonòmiques enguany serà una cosa nova per als clubs. on no es pot fallar, si falles molt aquestes morts, ja que la lliga és molt curta, el model que es va adoptar fa dues temporades de separar infantil de cadet crec que és beneficiós per a tots els clubs.
P -¿Cómo defines un club que trabaja bien la cantera? ¿Es la cantera lo que era antes (jugadors d'una ciutat, poble o província formats des de petits en un club d'aquesta zona) o es ya una “factoría” que se dedica a cazar talentos sin importar el origen del jugador?
R-Hi ha dues formes de gestionar la pedrera, la primera la que treballa per a resultats a curt termini i la segona la que treballa per al futur, la que treballa a curt termini és la que vol estar en les millors lligues any rere any i busca tenir els millors sempre dona igual l'origen del jugador, el Club La Vall va ser un referent a nivell provincial quan el CD Castellón anava sense rumb, venien sols els jugadors a jugar en lliga autonòmica, però això podria ser perjudicial per a un club si no tens després una continuïtat en un juvenil nacional. Després hi ha la pedrera a llarg termini, que és la que treballa per arribar a l'elit formant els seus propis jugadors, però queda demostrat sempre que per a això, primer has de tenir els engranatges perfectes per aconseguir-ho, com són els entrenadors ben preparats tots amb titulació, i en constant formació, que s' identifiquin amb el joc que vulgui desenvolupar la direcció esportiva i diversos anys per aconseguir-ho, no és fàcil. Però en una escola per a mi hi caben els dos tipus de pedrera, l'elit on cal tenir els millors per competir i la resta d'equips adequats a cada tipus de jugador perquè gaudeixin jugant a la categoria adequada.
La pedrera d'abans només s'exerceix als pobles petits i crec que fan una gran tasca, en el moment que es detecta un jugador diferent,les pedreres més grans van a per ells, per això encara és més gran la feina que fan.
P-¿Los derechos de formación pueden ser el salvavidas de los clubes de base, més ara amb el Covid-19, amb menys ingressos en concepte de patrocini, quotes, bares, etc.?
R-Els drets de formació tal qual, fins que un jugador no passi a professional no es cobra res, després hi ha els convenis amb clubs professionals amb equips conveniats, ací sí que pot haver-hi una aportació en forma d'ajuda econòmica que varia segons la categoria del jugador fitxat, si és veritat que als clubs els agradaria que algun jugador seu fos professional i a sobre fos fitxat per un club professional estranger, és una pena el del COVID, els equips petits els va a costar sobreviure de fet per la zona nord de Castelló molts equips no s'han inscrit aquesta temporada.
P-¿Qué club de España trabaja mejor la cantera? ¿Puedes mencionar de uno a seis, per ordre, definint cada club amb una paraula la seva forma de treballar la pedrera?
R-Antigament deien que Mareo, la pedrera de l'Sporting de Gijón era la millor, qualsevol pedrera professional treballa bé amb les idees d'arribar al primer equip, només cal mirar els jugadors que estan participant en equips professionals. Ara la que millor funciona a la vista dels resultats és la de la Reial Societat. No sabria com ordenar-les , així que les ordeno per ordre alfabètic.
DEPORTIVO ALAVÉS: FUTUR
FC BARCELONA: ESTIL I MODEL DE JOC
REAL MADRID CF : JUGADORS TOP
REAL SOCIETAT: TRADICIÓ PURA
VALENCIA CF: PRESENT
VILLARREAL CF: APOSTA
P-¿Como defines la cantera del Deportivo Alavés?
R-La pedrera de Deportivo Alavés és una pedrera de futur que comencés a veure els seus fruits de manera total al 100%, el treball a nivell personal i professional és molt bo, possiblement tinguin la millor residència d'equips professionals de la lliga santander, això és un plus, el grup Baskonia-Alavés té molt clar el que volen i té una infinitat de treballadors repartits en tots els departaments per aconseguir ser els millors i estan en la línia d'aconseguir-ho.
P-Tenir una bona pedrera, es tener un filial en 2B ¿O es algo más?
R-Tenir una bona pedrera és treure jugadors per al primer equip, treballar amb gent professional dedicada exclusivament per a la pedrera, estar a sobre i corregir els defectes i errors, si jo hagués de decidir el que faria seria fer una lliga sub 23 d' equips professionals, crec que això seria el més beneficiós per als equips i hi hauria més jugadors en els equips de primera.
P- Tornarem a veure Miguel Canós dirigint alguna escola?
No, no passa ara mateix pel meu cap, el meu cicle com a director esportiu va finalitzar, ara només penso a ser útil al Deportivo Alavés, i poder créixer dins del club.
P- ¿Que será del mejor torneo sub 15 del món que tu eres un dels culpables que es disputava a la Vall?
Doncs no ho sé, es va dir que el club La Vall no desapareixeria com a organitzador d'esdeveniments, però en cas de fer-se segur que faran un gran torneig.
P-Fes memòria, recorda que jugadors van passar per la Moleta i han fet un salt important de categoria
R- Galas Villarreal CF; Andrei Ratiu Villarreal CF; Ossagi Bascom Levante UD; Panadés CD Castellón; Marcos Pradas i Guillem Badenes Villarreal CF; Dani Campos Levante UD; Pablo Guimerá Celta CF; Jony Arriba Villarreal CF «A»; Oriol CD Diocesano; Miguel Arilla Valencia CF; Ferrán Macián CD Castellón; Oscar Fabregat, Torre Levante CF; Josete Chanza Lugo UD; David Sellés Valencia CF; Edu i Joan Pulpón Levante UD; Pol Pla, Alejandro Fuentes, Carlos Navarro, Victor Ferrando, Aimar Bañuls i Vicente Marco CD Castellón; tots aquests últims a Divisió d'Honor.
Enguany Jacobo González Valencia CF i Manu Reyes Villarreal CF. Dario Ferri, David Navarro, Josemi Roig, Pebre Getino, tots aquests estan en Lliga Nacional. Igual me'n queda algun per nomenar però són molts els que van jugar al Club La Vall i van passar a jugar en equips professionals o juvenils d'elit.